24 de març de 2006

No al proselitisme

Estic davant l'ordinador. Estic intentant treballar. A la Via Laeitana de la bonica postal capital d'aquest país que no existeix ni a les postals. No puc treballar. A baix, al carrer, hi ha quatre tios de les Joventuts Comunistes Catalanes tocant els collons amb un megàfon. Quan dic quatre vull dir quatre, jo no sóc bo fent metàfores.

El tio número 1 porta un megàfon i uns fulls a la ma. El tio 2 una bandera amb allò de segar el blat i allò de clavar claus. El tio 3 mooooolts fulls a les mans. El tio 4 moooooolts fulls a les mans. Els tios 3 i 4 atabalen la gent i els entaforen un full dels seus a les mans (perquè ho fan això? Si el vull, l'agafo, si no el vull, no el vull. Perquè ho fan, eh?).

Només espero que el tio número 1 calli aviat. No sé què diu, no m'importa. I no sé si podria estar-hi d'acord, però ja no hi estic. Els plastes mai poden tenir raó.

Ara mateix, si qualsevol treballador de qualsevol banc d'aquests d'aquí al davant, surt per la finestra i li engega un tret al cap, m'aixeco i aplaudeixo. Ho sento.

23 de març de 2006

L'art i la cultura light

És tan bo, això que ha sortit a La Vanguardia d'avui, que ho copiem directament.

Atreverse a preguntar por qué

LA VANGUARDIA - 21/03/2006

Primero fue Picasso, después Miró, últimamente es Malevich el pintor elegido por quienes quieren mofarse de los artistas. Todos pensaban en el Blanco sobre blanco de Malevich cuando Yasmina Reza se burlaba en Arte del extendidísimo papanatismo cultural y su jugosa rentabilidad económica y académica. Sloterdijk se sirve del Cuadrado negro para constatar el fracaso de los experimentos del alma cuando se descubre como una nada existente. Los dos cuestionan el cuadro a partir de un debate razonado. Pero en un momento en que la frontera entre arte y publicidad es más tenue que nunca, algunos publicistas se empeñan en hacer del arte contemporáneo sinónimo de tedio. No hace mucho el spot de un refresco carbónico mostraba a unos jóvenes abúlicos en una galería de arte, los mismos que, tras ingerir la pócima mágica, estallaban de júbilo en una discoteca. Ahora mismo, otra bebida refrescante pide "un aplauso para todos aquellos que se atreven en la vida". Reivindica lo que llama gente light.A aquellos que, por ejemplo, en un museo, se atreven a reírse de un cuadro negro. En un blog de internet alguien que firma Lullaby escribe: "Es algo que no es más que lo que ves. Si el cuadro es negro, ¿qué otra interpretación vas a poder sacar?". No se le ha ocurrido preguntarse por qué es negro, quién lo pintó, en qué momento de la historia. La interrogación ¿por qué? no existe para la gente light.

JMASSOT


13 de març de 2006

És el teu destí

No marcaràs mai el 2-1 a l'últim minut (és més, fallaràs el penal).
Tampoc faràs plorar d'emoció la família reunida mirant a la tele que bé que parles.
Cap director de personal llançarà una opa hostil a la teva empresa per fer-se amb els teus serveis.
El que tu vols no ho vol mai ningú.

- Va com va xaval, però m'agrada ser carn de banqueta.

- Això és el més trist...