Per Sant Jordi ja en vaig parlar,
aquí per ser exactes. Fer propaganda, quan ho fas gratis i perquè vols, és maco, fa sentir bé, mira què et dic. Per això en faré més: avui, al bar Horiginal (i ho és, i de collons, d'original!), s'hi presentava el llibre
L'aeroplà del Raval, de la Tina Vallès.
No sé ni per on començar, perquè us asseguro que ha sigut un vespre perfecte. M'agradaria saber fer cròniques, però no és el cas. O, simplement, escriure d'una manera mitjanament decent, per provar de transmetre el bon rotllo que m'ha quedat al cos. Però sé que serà impossible. Em conformo si quan acabi he parlat de la meitat de coses que, venint cap a casa, he pensat que voldria explicar.
El lloc
El bar Horiginal, com ja he dit, és original. Jo no sóc de Barcelona i no el coneixia. M'ha agradat. La sala de la presentació està a mig camí entre cutre-de-disseny (que no de disseny cutre, oju!) i lokal social alliberat. Molt ravalero ell. Ple de gent (a vessar? de gom a gom? 1, 2, 3,
topicazo otra vez...). Molta gent, no n'hi cabia més. Vale que hi havia la família, vale que hi havia amics, però també m'ha semblat que n'hi havia molts com jo, dels que no coneixien a ningú. I s'hi podia fumar!!! Amb una tauleta que no els tapava, ni de bon tros, als quatre: l'editora, l'autora, el presentador i un poeta.
L'editora
Em sembla que es diu Ester Andorrà, i té un
bloc. Una noia agradable, amb un somriure permanent, responsable de
Labreu Edicions. Aquesta és una editorial petita, una més, que fa l'efecte que tira endavant perquè tirant de l'editorial endavant hi té una persona com l'Ester Andorrà. Jo no en sé res, del món editorial. Ni idea. Però m'ha semblat que aquesta noia sentia i vivia la seva feina d'una manera que es fa envejar. Ha llegit un text (ha dit que si no el llegia, s'oblidaria del que volia dir). Doncs fins i tot sent un text "llegit" ha sonat extraordinàriament sentit. No sé. És una apreciació personal, però per això el bloc és meu i bla-bla-bla. Per poc que pugui estaré atent a què treu aquesta editorial, ni que sigui perquè ella m'ha caigut bé i m'ha donat sensació de "fiabilitat". I jo ja m'entenc.
El poeta
El poeta és en Max Besora. Ha llegit fragments del llibre entre parlament i parlament. És un poeta amb pinta de poeta i que llegeix com se suposa que llegeix un poeta. Un poeta fent de poeta. També m'ha agradat. Intentarem seguir-lo, tot i que la poesia és per
cràneos privilegiados, i no seria el cas...
El presentador
És en
Màrius Serra. A mi, en Màrius Serra, sempre m'ha agradat molt. També em cau bé, no em pregunteu perquè, però em cau bé. Si tingués una còpia escrita de la presentació que ha fet, ja no caldria que expliqués res més, perquè el tio ho ha clavat. Ha parlat del fet que el llibre surt d'un bloc. Ha parlat del domini que la Tina té del gènere de la crònica. Ha parlat també de les onomatopeies que utilitza. Ha insinuat, bé, insinuat no, ha dit clarament que la Tina, com molts correctors i traductors, ha fet de "negre" d'algún escriptor que no mereix ser considerat escriptor. Ha destacat també l'"universalitat" dels textos: des de l'entorn més immediatíssim, agafar qualsevol anècdota per acabar en Grans Temes (Això ho intenta fer tothom i ho aconsegueix poca gent. I amb l'estil i les sorpreses i les fintes que posa la Tina dins de cada post, doncs amb tot això, gairebé ningú.). Total, que en Màrius Serra n'ha dit moltes coses i molt bones, de l'autora. Ha fet una presentació molt entretinguda. Jo m'ho he passat bé.
L'autora
La Tina (és maca, la Tina) s'ho ha mirat tot d'una manera com des de fora. Amb uns ullets de nena petita. Tal i com ha dit el presentador, la Tina és tímida. Anava vestida com una noia tímida. S'ha assegut com una noia tímida, una mica més enrere que el presentador i l'editora, com si ella no fos la protagonista de tot aquell merder. Cada vegada que el presentador li deixava anar una floreta, ella se'l mirava amb timidesa. Quan ha parlat l'editora, la Tina se la mirava com et mires un amic que està parlant bé de tu mentre penses: "Va, va, no et passis, que no n'hi ha per tant". Quan el poeta llegia, la mirada era de "osti, llegit així guanya molt, això", com si ella no hi tingués massa mèrit, en tot plegat. I quan ha parlat ella, la veu era extremadament tímida.
Al final de la presentació, el Perdedor, que no és de Barcelona i havia d'agafar tren i cotxe per arribar a casa, amb una mica de pressa i molta vergonya (perquè l'admira molt), ha assaltat la Tina per demanar-li que li signés el llibre. La Tina, que és esquerrana i agafa el boli amb energia, d'aquella manera que la punta que escriu queda més a prop teu que no pas la punta de dalt (m'ha entès algú?), ha signat, ha parlat amb el Perdedor, s'ha acomiadat del seu pare (el senyor Vallès) i ha repartit somriures -tímids- a gent que passava per allà. Tot alhora. I amb aquella gràcia.
Al llibre m'hi ha escrit: "Que el disfrutis o redisfrutis. Bons vols!". I això he fet, això estic fent. Perquè alguns articles sí que els havia llegit, però d'altres no. El Perdedor ha anat a plaça Catalunya, s'ha esperat vint minuts fins que no ha arribat el tren i ha continuat llegint mitja hora més fins a Bellaterra. En aquesta estona al Perdedor l'han fet riure, l'han fet pensar, l'han fet disfrutar. És un molt bon llibre, busqueu-lo i compreu-lo. D'aquí a uns anys, n'estic segur, us podreu fer els xulos i dir que vau ser dels primers a descobrir-la. És un molt bon llibre, i la
Tina Vallès una molt bona escriptora.
Afegitó: l'editora ha explicat que a l'FNAC només el vendran si la gent el demana. Si hi aneu a buscar qualsevol altre llibre, a comprar el cedé dels Toreros Muertos, a fer-vos amb la dvdteca complerta del Paco Martínez Sória, a fer el que sigui, demaneu-lo, a veure si baixen del burro...
Afegitó segon: són quarts de dues de la matinada. No és que em vulgui disculpar per les faltes i com de malament m'he explicat, però... Buenu, sí, què collons, serveix una mica de disculpa, no?
* L'afegitó tercer, i que ve a justificar això d'extended version del títol, és perquè ahir, com havia de ser a aquelles hores, em vaig oblidar una de les idees clau (per mi, esclar). És aquesta: quan llegeixo la Tina, quan llegeixes molta Tina, et quedes amb la sensació que no cal que intentis explicar segons què, que no provis de "verbalitzar" segons quines sensacions o pensaments. Senzillament, vés a l'aeroplà, busca el dia del vol en qüestió i llegeix-lo. I si el que volies era explicar-ho a algú, doncs passa-li el linc. N'hi ha alguns que els penso afusellar íntegrament, quan em convingui, convenientment posat entre cometes i amb el seu enllaç cap a l'aeroplà. Perquè intentar afegir-hi qualsevol cosa, ni que sigui un miserable guió o una simple coma, seria esguerrar-ho.
Sí, ja ho sé, ja la vaig posar aquesta imatge...