29 de juliol de 2006

Bellesa

Encara em falta algun post sobre el Perdedor World Tour '06, però a efectes pràctics, el tema s'ha acabat, perquè estic postejant escarxofat al sofà de casa. Des de que estic aquí que em ronda pel cap confessar-me, així en públic, d'una vegada per totes. Venga, som-hi: ho confesso, he mentit descaradament, sóc un guanyador.

Uffff, quin pes de sobre que m'he tret...

Sóc un guanyador perquè tinc una sort que no me l'acabo: la Bellesa em persegueix, i jo no puc fer res per evitar-ho.

M'he passat dues setmanes envoltat de merda, però ara, quan hi penso, els records més clars són els de Bellesa. La que he trobat en una terra maquíssima, amb un desert dur, de pedra, però amb un verd increïblement humà, d'oliveres i arbres fruiters, d'hort, de palmera ben cuidada. La que he trobat en una gent que no té res, i que per tant no té res a perdre, i que per tant sap quin és el valor de compartir, i que per tant t'ho dóna tot. La Bellesa d'algú que dormirà al sofà perquè el seu llit ha d'ocupar-lo el convidat; la d'algú que posa una gran cassola de menjar a terra i s'espera a agafar-ne fins que tu n'hagis agafat, perquè els primers dits que han de tocar el dinar han de ser els del convidat; la d'algú a qui no coneixes, però que fa nit a la mateixa cua que tu, estirat en una autopista, i que obre tres maletes per trobar-te una manta (perquè ell sí que sabia que faria fred, no com tu, que et penses que ho saps tot, i ets un primaveres...); la d'algú que t'allarga una ampolla d'aigua, quan fa una hora que t'esperes per passar una merda de checkpoint-sorpresa, sota el sol del migdia. I, és clar, la que trobes en els nens i nenes, que juguen (què han de fer, si no, els nens?) i obren uns ulls com plats quan els expliquen que no saps parlar àrab ("però si fins i tot jo en sé, com pot ser que un gran no en sàpiga?"), juguen a tirar pedres als soldats, en uns patis d'escola on les parets estan decorades amb helicòpters i tancs israelians que fugen de nens i nenes que els tiren pedres...

També n'he trobat en la meva gent, alguns dels quals no sabien ni on parava Palestina, però a partir d'ara aixecaran el cap quan a la tele diguin que han matat uns quants civils més a Gaza o al Líban (entre ells algun nen, algun avi, algú que passava per allà...). Per algú això deixarà de ser una xifra d'algun país llunyà. He trobat Bellesa en els seus correus, en els seus sms, en les seves trucades, en els seus (els vostres) comentaris.

Perquè jo sé quin és el meu lloc. El meu lloc és a la Via Laiecaca de la capital del nostre país que no és país, corregint algun text, maquetant-ne algun altre, obrint correus i fent moltes, masses, fotocòpies. I sóc feliç, oju! Però durant quinze dies he pogut fer el que sempre havia dit que m'agradaria fer: anar pels llocs, obrir els ulls, les orelles, preguntar una mica, parlar el mínim i després explicar-ho. Explicar-ho tot. Buscar la Bellesa enmig de la merda. A la meva manera, vale. Però he explicat el que he vist. No dic que tingui raó en res del que hagi dit, però sí que puc assegurar que no he mentit, perquè no m'he mentit. Això és segur.

Altres vegades havia gairebé fet el que sempre he volgut fer, però mai com ara. Ara sí. I en part pel bloc, perquè això no és un informe per a tal, ni una memòria per a tal altre. A la banqueta el Perdedor hi ha explicat el que volia explicar i com ho volia explicar. I la gran diferència amb les altres vegades que també ho havia tocat amb la punteta dels dits és que ara hi havia el vostre feedback. I això, de debò, no té preu.

Per això la cançó d'avui. És una de les meves, d'aquelles que tots tenim (atenció especial, per favor, a la darrera estrofa: definitiva). No sé ben bé perquè (bé, sí que ho sé, però m'ho guardo), però al tercer o quart dia del World Tour em va venir al cap, i ja no me'n va marxar. Tenia ganes d'escoltar-la només arribar i, quan ho vaig fer, ahir al matí, de seguida vaig pensar que l'havia de castpostejar, per donar les gràcies, a la gent que he deixat allà (i que probablement no veuré mai més), a la que tinc aquí (i que probablement no em cansi mai de veure) i a tota la colla de titulars indiscutibles (a qui no he vist mai, però que igualment sou increïblement propers). En fi, a molta de la Bellesa que, no sé ben bé perquè, s'entossudeix a perseguir-me.

Resumint, que sóc un putu guanyador (guardeu-me el secret, sisplau...).


Powered by Castpost

Luis Eduardo Aute - La Belleza
Enemigo de la guerra
y su reverso, la medalla,
no propuse otra batalla
que librar al corazón
de ponerse cuerpo a tierra
bajo el peso de una historia
que iba a alzar hasta la gloria
el poder de la razón.

Y ahora que ya no hay trincheras
el combate es la escalera
y el que trepe a lo mas alto
pondra a salvo su cabeza
aunque se hunda en el asfalto
la belleza.

Miralos como reptiles,
al acecho de la presa,
negociando en cada mesa
maquillajes de ocasión;
siguen todos los railes
que conduzcan a la cumbre
locos, porque nos deslumbre
su parasita ambición.

Antes iban de profetas
y ahora el éxito es su meta;
mercaderes, traficantes,
mas que nausea dan tristeza,
no rozaron ni un instante
la belleza.

Y me hablaron de futuros
fraternales, solidarios,
donde todo lo falsario
acabaria en el pilón.
Y ahora que se cae el muro
ya no somos tan iguales
tanto tienes, tanto vales
¡viva la revolución!

Reivindico el espejismo
de intentar ser uno mismo,
ese viaje hacia la nada
que consiste en la certeza
de encontrar en tu mirada
la belleza.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Estimat Perdedor, com puc jo dir res en un comentari, després d'aquest magnífic post i aquesta magnífica cançó?
Jo ja ho sabia que eres un GUANYADOR, me n'alegro que ho hagis descobert tu! Una abraçada i gràcies per les teves cròniques, un plaer llegir-les! :)

Anònim ha dit...

Com costa comentar aquest post, perquè el que puguem dir està de més. Deixa'm ser prosaic i dir que el terme castpostejar és un altre petit triomf.
Felicitats, Perdedor, perquè en la Bellesa (la que va en majúscula) has trobat el teu triomf.

Anònim ha dit...

Tsssssssssssssss...
Cagunlou Perdedor, tranquil jo ja ho sabia, però no li diré a ningú, ah, i gràcies.

Anònim ha dit...

He tingut sort trobant el teu bloc, jo tampoc sóc una perdedora. Gràcies per trobar la bellesa en la pobresa, en la brutícia, per obrir els ulls a la veritat, al somriure d´un nen, a la humanitat. M´agradaria tenir els teus ulls per veure el que tu has vist, per viure el que has viscut.Una abraçada

Anònim ha dit...

Guanyador, ets carn de pedestal. Brindo per tu i per la banqueta que has deixat buida. I per la bellesa en totes les seves manifestacions! Que sempre te l'acabes trobant on menys t'ho esperes.

(Ho veus home, ja t'ho dèiem que triar el Sembei era triar un guanyador, que ell també va trobar la bellesa i va acabar amb la Yamabuki!!!)

Dessmond ha dit...

Vivim en una bellesa opulent. Només cal saber-ho.
L'enhorabona per haver gaudit tant d'aquest Tour.

Anònim ha dit...

Perdedor, vós sí que sou un titular indiscutible, què collons.

Anònim ha dit...

només espero que això no vulgui dir que abandones la Carn de Banqueta...

Anònim ha dit...

Està clar que ets un guanyador, jo ja ho sabia...

Anònim ha dit...

Si estic a la convocatòria, el meu lloc és a la banqueta, això segur.

Estem a la disposició del míster, però potser no en el millor moment...

Anònim ha dit...

Perdedor, no he escrit cap resposta fins ara, perquè no la tenia. Tampoc és que ara la tingui, però només volia que sabéssis que no tenia resposta (massa complicat tot plegat, ja ho sé).

Jo ja sabia que eres un guanyador, però no t'ho volia dir per no desmoralitar-te. Obviarem el post tots plegats, xiularem i mirarem cap a una altra banda. Com si no ho haguéssim vist.

Per cert, dedueixo que abans d'escriure el post havies follat. I suposo, també, que era apremiant el tema :P

Anònim ha dit...

Osties, Sr. perdedor, com ha arribat de fons això. Mutis i a la gabia, que després de tot lu dit, ja no hi hi ha massa a afegir. Potser només que si vostè em deixa, m'encantaria ser la meitat de perdedor que vostè i compartir la banqueta amb vostè uns quants dies més (molts, va!)

Pd. Aute...no comments

Gràcies

Gràcies, i ah...gràcies