2 de juliol de 2006

Diumenge

És diumenge i s'ha acabat el cap de setmana. I què vols que et digui, podria haver sigut millor. Molt millor. No ha complert les expectatives que el divendres prometia. Sort de la cerveseta (virtual, això sí) amb els companys, escoltant Housemartins i Fatboy Slim. I sort també que divendres a la nit em vaig retrobar amb el plaer del cine (The road to Guantánamo, un post pendent). Però la resta...

Ara mateix hauria de ser el Tom Waits. I hauria de tenir un piano (i saber-lo tocar). I m'hauria d'agradar el whisky, o el bourbon, i me'n posaria un got curt, i el deixaria damunt del piano. I tancaria tots els llums del menjador menys el més petit i proper. I si la vida fos un musical, quan comencés a tocar s'hi afegiria el veí, que casualment seria un geni del saxo que tampoc sap què fer un diumenge a la nit. I si Déu existís, el sostre s'obriria entre nuvolets blancs i llum blau cel i baixaria un angelet tocant el violí. I jo cantaria, i tocaria. I quan acabés, el veí deixaria de tocar i l'angelet desapareixeria pel sostre de la mateixa manera que ha vingut, sense deixar rastre. I ningú de nosaltres (ni de vosaltres) se sorprendria de res de tot això.

Però només sóc el Perdedor, i m'hauré de conformar deixant-vos la cançoneta al castpost i bevent-me el got de LletNostra semidesnatada d'abans d'anar a dormir. I espero que el veí abaixi el volum de la tele perquè és tard i m'està començant a tocar els collons. I ja he vist Kill Bill Vol. 1 moltes vegades.

Bonanit.


Powered by Castpost

Tom Waits - Ruby's Amrs

I will leave behind all of my clothes,
I wore when i was with you,
all I need's my railroad boots,
and my leather jacket,
as i say goodbye to ruby's arms,
although my heart is breaking,
i will steal away out through your
blinds, for soon you will be waking.

The morning light has washed your face,
and everything is turning blue now,
hold on to your pillow case
there's nothing i can do now,
as i say goodbye to ruby's arms,
you'll find another soldier,
and i swear to god by christmas,
there'll be someone else to hold you.

The only thing i'm taking is
the scarf off of your clothesline,
i'll hurry past your chest of drawers,
and your broken window chimes,
as i say goodbye
i'll say goodbye,
say goodbye to ruby's arms.

i'll feel my way down the darken hall,
and out into the morning,
the hobos at the freightyards,
have kept their fires burning,
so jesus christ this goddamn rain,
will someone put me on a train,
i'll never kiss your lips again,
or break your heart,
as i say goodbye
i'll say goodbye,
say goodbye to ruby's arms.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Osti, amb la imatge del cel obrint-se i l'àngel baixant, m'has deixat amb el dubte de si realment el d'abans d'anar dormir és un got de Llet Nostra o és, directament, el Bourbon aquest del que parlàves...

Anònim ha dit...

Noi, el nuvolet segur que era fum, i potser no de tabac (d'acord amb karbeis, del tot). Ara, que parlant de fum, qüasi que apostaria per un localet, el perdedor amb cigarret consumit penjant del llavi inferior, barret de costat i aquell posat tant Waits.

Quin tiu el Waits. Sabies que per a no avorrir els seus vinils, quan els havia escoltat força vegades, els enterrava al jardí i els recuperava al cap del temps?

A mi em sembla que en Waits, més que un perdedor, és un romàntic de cap a peus.

Anònim ha dit...

Si no saps tocar el piano ni t'agrada el burbon ni el güisqui, per dissimular sempre pots tocar aquella del Waits que diu "The piano has been drinking, the piano has been drinking, not me, not me..."

Quin tiu el Pau, mira que enterrar els vinils pels puestus!

Dessmond ha dit...

Post molt evocador, barreja catalana de Tom Waits i Francis Ford Coppola. Per ser un perdedor ho fas molt bé.
En Coppola, fent aquesta mena de pel·lícules -One from the heart, per exemple- es va arruinar. Certament, podries fer companyia amb tots aquests...

Dessmond ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Juro i perjuro que jo no he esborrat cap comentari. No sé què ha passat, ni idea. Acabo de flipar que t'hi cagues.

Si algú havia deixat un comentari i el troba a faltar, glups, que em perdoni. Igual he sigut jo potinejant la plantilla, però no m'havia passat mai.

Estic per autoexpulsar-me...

vilapou ha dit...

Estava esperant en Tom Waits i no hi ha manera. Només sòc jo? Si realment no funciona, tregui els "símbols raros" del nom de l'arxiu (la cançó) i torni'l a pujar al castpost. Segur que funciona (o no).

Anònim ha dit...

Després ho provo, mestre Vilapou. Al vespre, però. Ho sento, aquest post estava maleït, ja ho veig.