31 de juliol de 2006

Iñaki contra els tancs

A) El món al revés

La situació al Pròxim Orient no és bona, és més aviat dolentota. Sovint els occidentals imaginen Israel com un petit poblet gal envoltat de campaments romans, en risc permanent de ser atacats. La història, però, ens diu que la situació és justament la contrària: tots els veïns d'Israel s'han vist envaïts, en un moment o altre, per l'exercit jueu. Fins i tot Iraq, que no hi té frontera, n'ha patit bombardejos. Sobre el terreny el sentiment és aquest: tots els països de la zona tenen por de quin serà el següent pas d'Israel, tenen por de ser atacats.

B) Les oportunitats inventades

Part de la historiografia israeliana veu la història del seu estat, des que es va crear, com l'aplicació, en la mesura del possible, d'allò que anomenen "societat ètnica". El sionisme considera, des d'abans del 1948, que Palestina és la terra dels jueus (i probablement ho sigui), el lloc on podran construir la seva llar. Però aquest lloc té un petit problema: hi viu gent, i molts no són jueus. 1948 va ser la primera oportunitat de fer-los fora, i naturalment no van poder, però sí que els van desplaçar. 1967, els 6 dies i altres han sigut altres oportunitats, aquestes però "creades" pels sionistes, per començar conflictes que els permetessin expulsar aquells àrabs tan molestos. Mai ho han aconseguit, però s'hi van acostant (la guerra dels 6 dies va ser, afortunadament, massa curta, i la comunitat internacional els va parar els peus, però la intenció clara, declarada públicament -consulteu hemeroteques- era expulsar els palestins de Gaza i Cisjordània). Hi ha gent que pensa que Israel està construint una oportunitat, està buscant excuses, per anar un pas més enllà en la seva política etnicista. Molts diuen que el que està passant ara és una més de les fases del pla que el Sharon ja tenia preparat des del 2000.

C) L'holograma putejat

El problema dels israelians són els palestins. No els han pogut acabar de fer marxar mai. Això fa que hi hagi palestins (o àrabs, digues-li com vulguis) amb passaport israelià, palestins refugiats a d'altres llocs de Palestina perquè els israelians els van fer fora d'on havien viscut durant generacions, palestins refugiats en països del voltant i palestins que viuen des de sempre en llocs de Palestina que, fins ara, no han interessat als jueus. Jo, ara, sé que els palestins viuen molt malament, però molt. Pel poc que conec la psicologia humana diria que, si fins ara no han marxat, difícilment ho faran en el futur. Perquè pitjor no estaran (o sí, però l'ésser humà s'acostuma a tot). Palestina és un holograma perquè no existeix, no hi ha "Palestina" com a realitat política, només un conjunt de ciutats tancades a les que no pots entrar i de les que no en pots sortir en cotxe, un conjunt de pobles, alguns envoltats d'un mur de formigó, sense Estat (ensenyament i sanitat i altres serveis els cobreixen les Nacions Unides), sense policia (els únics uniformes que hi veus són els de l'exèrcit israelià). Els van dir que tindrien una merda de país, i van dir que vale, que per començar vale. Però no tenen ni això. Us creieu que després d'Oslo, i de veure que res del promès ha arribat, seguiran confiant gaire temps en les institucions internacionals (quan no s'aplica ni una sola de les resolucions de l'ONU que els afecta)? Us creieu que seguiran votant Al-Fatah, ara que no hi ha Arafat, quan després de tants anys no tenen res? No és més normal que pensin: "intentem-ho amb Hamas, que pitjor no ens anirà"? Palestina no existeix, però jo em pensava que sí. Aquest és el seu drama: són grans perdedors, però ningú coneix la seva derrota.

D) Jerusalem is ours

A Palestina trobes per tot arreu graffittis que diuen "Jerusalem is ours". A Israel trobes per tot arreu graffittis que diuen "Jerusalem is ours". Per una vegada, estan d'acord. Jerusalem és seva. A tot això, Jerusalem no hi diu res, perquè té molta mili ja, les ha vist de tots els colors, i sap que ara és jueva, com abans va ser musulmana, com abans va ser britànica, com abans va ser musulmana, i abans cristiana, i abans musulmana, i abans internacional, i abans jueva, i abans romana, i abans... Jerusalem és el gran putu-bucle de la història. El problema de Jerusalem és que les pedres tenen massa història. És una ciutat amb massa història, res és gratuït, a Jerusalem. Segurament serà de tothom, o no serà.

E) Amb una bandera no n'hi ha prou

El Líban és, probablement, el país del món amb la bandera més bonica (perquè hi té un arbre). Però amb això no n'hi ha prou. Tant a Israel com al món àrab tothom té clar que els soldats segrestats es trobaven en territori libanès, tothom té clar que Israel va atacar primer i Hezbollah es va defensar (Hezbollah no se n'amaga mai, quan ataca primer, al contrari, infla la marrana i ho diu sense parar, encara que se'n morin mil dels seus -ja sabeu que aquell que mor com a màrtir té 72 verges esperant-lo al cel). En qualsevol cas, tothom està d'acord també en dir que això no té cap importància. Israel volia inventar una oportunitat per començar una guerra, i Hezbollah no hauria d'haver caigut en la provocació, però aquí tothom busca els seu benefici (Hezbollah s'ha convertit de la nit al dia en l'únic argument que els àrabs poden contraposar a Israel, tot el sentiment anti-Israel, ara, ha anat a parar al voltant d'Hezbollah, per pacifista que haguessis pogut ser abans). Preguntant als jueus pel tema, tots et responen que preguntis als EUA, que Israel no hi té res a veure. Aquest conflicte és una comèdia, són pràctiques pel conflicte que ve, el dels EUA i Israel amb Iran, i que serà sonat. No sé, el temps dirà, però em fa por que tinguin raó.

F) Iñaki el follador

"Iñaki" en algun dialecte àrab vol dir "follar". És una de les paraules que signifiquen "follar". És una paraula tan grossa que mai la pronunciaran si hi ha una noia a prop. És una de les paraules que, pronunciant-la, et garanteix una bona dosi de somriures i, directament, partides de pit. Mentre jo era allà, un espanyol que es deia Iñaki va arribar a l'aeroport, on l'esperava un altre espanyol que havia arribat el mateix matí, hores abans. No es coneixien, per tant l'espanyol B esperava l'altre amb un cartell on hi havia escrit, ben gran i visible, la paraula "IÑAKI". Quan el va intuir de lluny, es va posar a cridar: "Iñakiiiii, Iñakiiiii!". Es van quedar sols, es va fer el buit al seu costat. Durant bona part del viatge, quan algú de nosaltres tenia ganes de relaxar l'ambient i començar una estona de conyes, preguntava per l'Iñaki.

Més enllà d'això, quan preguntàvem a alguns amics palestins com veien el futur, dibuixaven un somriure d'orella a orella i deien, simplement, una paraula: "Iñaki". Els palestins són molts. Aparentment, tenen més alegria de viure que els jueus i, aparentement també, follen més. Això els fa més feliços, suposo. I també els ofereix la única possibilitat que tenen de resistència: l'arma demogràfica. Si se segueixen les pautes que s'han donat fins el moment, el ritme demogràfic palestí contraresta amb escreix la pressió per desplaçar-los dels jueus. Sembla una bestiesa, però no us ho penseu pas. El pes demogràfic de la població palestina (que viu en unes condicions sovint infrahumanes, no ho oblidem) algun dia obligarà Israel a asseure's i negociar, perquè serà un problema massa gran per amagar darrere un mur de formigó.

A més, la metàfora, és de pebrots: "contra els tancs, follar".

Afegitó primer: Aquest post s'ha anat fent, poc a poc, els darrers dies. Però l'actualitat de vegades s'imposa. Llegiu si podeu la crònica del Tomás Alcoverro a La Vanguardia d'avui sobre la massacre d'ahir al Líban (ho sento, no l'he sabut trobar a l'edició electrònica). No ens quedem en el titular, sisplau, perquè només són xifres. 60 civils morts, d'ells 40 nens i nenes. 40 nens i nenes. 40 nens i nenes. 40 nens i nenes. Escriu-ho a la pissarra 40 vegades: 40 nens i nenes...

Afegitó segon: Ara sí, tanquem el Perdedor World Tour '06.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Osti, perdedor, realment pensar-ho fa posar els pèls de punta. Però fa tants anys que se'n parla, que la gent ja no hi presta atenció a no ser que el tema sigui molt gros.
Amb 40 nens i nenes morts a la zona causen el mateix efecte als vianants que passen per davant del quiosc, que si fóssin 40 cargols i cargoles (ja sé que no hi ha "cargoles", però ho volia posar). I qui diu 40, diu 4.000

Em sembla una autèntica barbaritat. I no crec que hi hagi res que ho justifiqui. I quan dic res vull dir això: res. Jo no seria de Hammas: probablement hauria fundat alguna cosa pitjor. Massa moderats i tot, trobo, per tot el que pateixen. I és que, què hi ténen a perdre?

Anònim ha dit...

Que vol que i digui, mestre, em declaro a favor de la lluita armada obertament i amb perdó de la concurrència. No hi ha justificació. No hi ha arguments. No hi ha prou diaris al món per obrir els ulls davant d'aquestes atrocitats, ni perdó de Déu, ni d'Alá, ni de Zeus ni de la mare que va parir els maliñakis que...ssi, si, ja vaig plegant.

Afegitot: Visca "l'Iñaki" encara que no hi hagi tancs.

Anònim ha dit...

Devant d'aquest panorama, no és extrany que els palestins hagin adaptat la frrase iñakem, iñakem, que el món s'acaba. Lo fotut és que no té pinta d'acabar-se bé.

Dessmond ha dit...

Iñaki vol dir follar?... has probat de dir-li a una anglesa si vol foc? El primer cop confonen el so de "foc" per "fuck"...

joancantalagrella ha dit...

m'han agradat les teves reflexions; és un tema que m'interessa.
el mestre vilapou m'ha adreçat a aquest article, tot visitant el meu barri de mar (cantalagrella.blogspot.com).

maduixot ha dit...

Bé, una mica seguint la línia dels noms... Iñaki, bé, els sonarà a follar... doncs almenys té gràcia.

Proveu de dir a Anglaterra que us dieu Laia, i el que entendran és "liar", que com ja sabreu vol dir "mentirosa y/o embustera". En fins :p

Anònim ha dit...

Perdedor, feia molt de temps que no voltava per aquí i m'ha agradat molt el que hi he vist.

És refrescant trobar aquesta visió, després d'intoxicar-me amb la dels meus amics liberals espanyols.

Personalment potser no estarem d'acord en els detalls, ja que considero que tant uns co m altres ón uns imbècils considerables, però en el fons subscriuria el teu text sencer.

Apa noi, vagi bé!

Anònim ha dit...

Impressionant. Et remeto a un article que també insisteix en això de copiar moltes vegades la quantitat de nens que moren: "Quaranta-cinc euros, cinquanta mil nens".