25 de juliol de 2006

Qalqilia

Qalqilia té el privilegi de ser coneguda com la "ciutat envoltada de mur". És un lloc que fins fa poc tenia una economia privilegiada, per l'abundància d'aigua i perquè molts dels seus habitants treballaven a Israel. Notes que estaven bé només entrar a la ciutat, pels carrers, pels comerços, fins i tot per la gent. Però des de fa un temps ja no és així. Des del mur ja no és així.

Israel va decidir un dia que bona part de Cisjordània s'havia de separar físicament del que ells consideren Israel mitjançant el que es coneix com el mur. El mur sovint és això, un mur de formigó, i de vegades és un doble filat electrificat amb una carretera per patrullar enmig, i de vegades són carreteres vallades. Quan és de formigó el mur són dos murs: a la part palestina són peces de formigó d'uns vuit o deu metres d'alçada, en molt llocs totalment graffitats per occidentals, tipua mur de Berlín, amb torretes militars amb soldats a dins; vist des d'Israel, el mur només té un parell de metres, normalment a peu de carretera. Té només dos metres perquè hi han afegit terra per fer-hi jardinets i plantar-hi floretes, perquè així els israelians no tinguin la sensació d'estar tancats i no pateixin trastorns psíquics.

He sentit dir alguna vegada que el mur l'han fet per separar el que Oslo va dir que era Palestina del que va dir que era Israel. Aquest argument sempre va acompanyat d'un: "jo ho trobo malament, però a casa seva cadascú fa el que vol". S'hi pot estar d'acord, però és bo saber que això és fals. El mur l'ha fet unilateralment el govern d'Israel per on ha volgut, amb casos tan escandalosos que estan davant dels tribunals internacionals (que, ja us ho dic ara, no hi podrà fer res, perquè el dret internacional no pot tractar temes de Gaza o Cisjordània, perquè tècnicament no són territoris ocupats, tècnicament no són Israel, tècnicament no són independents).

A Qalqilia el mur els ha tret tres de les quatre carreteres que tenia per accedir-hi, i els ha deixat només la que no els serveix per res, la que et fa fer una volta de tres parells per anar a qualsevol lloc (cal dir que l'única que els han deixat té, a l'entrada de la ciutat, un campament militar israelià gairebé tan gran com la ciutat, perquè no s'oblidin de qui són els guanyadors). Les altres tres carreteres s'acaben, directament, en un mur de formigó (ui, me n'oblidava: com que el mur requereix un espai de seguretat, doncs van decidir enderrocar uns trenta metres de cases per deixar un espai buit. Ja sé que pensareu que també el podrien haver fet trenta metres més enrere, però és que vosaltres sou uns terroristes, que ja us tinc clissats...).

A Qalqilia també es fa evident que hi ha moltes maneres de guanyar les guerres, en aquest cas amb l'aigua, que és potser el conflicte més important de la zona. El mur ha deixat, potser sense voler, el 40% de pous de titularitat palestina en zona israeliana (diuen que no els hi prenen, però no els deixen accedir-hi). Si a això li afegim que per llei els palestins no poden obrir pous nous, i també que els israelians utilitzen una tecnologia que els permet, mitjançant aquell 40% de pous, treure aigua de més profunditat, és a dir "robar" la de l'altre 60% de pous, ens trobem amb una zona agrícola que era molt productiva i que ara es va morint a poc a poc.

(Soc conscient que m'he explicat amb el cul. Ho sento.)

Els que en saben diuen que Qalqilia és un experiment: és la nova manera de fer fora els palestins de la seva terra, provocant atur i forçant a la població a marxar "per pròpia voluntat". L'experiment està anant bé: l'atur ha passat del 20 al 60% en menys de 4 anys, i Qalqilia és un dels pocs llocs de Palestina que està perdent població. Diuen que això ho traslladaran a tots aquells llocs de Cisjordània que interessen als israelians. Diuen moltes coses, i interessants, sobre què està passant i perquè passa.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Collons, perdedor, amb un atur del 60% és impossible garantir un mínim d'estabilitat enlloc!

Realment és una barbaritat. Però com que aquesta gent no interessa ningú... doncs mira, que vagin fent.

Si a mi em sembla un escàndol, suposo que tu, que ho estas vivint en primera persona, ho trobes surrealista i tot.

Anònim ha dit...

dels darrers posts, aquest m'ha semblat el més depriment i de lluny! és increïble

Anònim ha dit...

el pitjor del que expliques és la ressignació de saber que no s'hi pot fer res... si vaig errada ja em corregiràs...

Anònim ha dit...

No sé què dir. Tot això que ens expliques és molt dur. És horrorós. Impotència és el que em ve al cap.

bellosoli ha dit...

els Israelians estan aconseguint, per mèrit pròpi, que tot el que soni a israelià m'acabi enervant! Però be, també m'hauria d'emprenyar tot el que soni a comunitat internacional, que fa els ulls cecs davant aquest conflicte sense fi. I a sobre, cada cop que algú critica Israel, s'ha de sentir a dir que és un antisemita.

Anònim ha dit...

Perdedor, a mi el què més em subleva és la construcció del mur, perquè significa la violació dels drets humans i del dret internacional... Crec que els palestins l'anomenen el mur de l'apartheid, (rectifica'm si vaig errada) i trobo que és un nom d'allò més explícit del què simbolitza, per molt que s'intenti dissimular-lo amb jardinets i floretes a la zona israeliana, com ens expliques (al·lucinant, no?)...

Anònim ha dit...

I quina és la solució? Exterminar els palestins? I quin poble serà el següent? Carai que antisemites que som tots plegats, i tu perdedor el que més, ja està bé!

(he intentat conectar-me el bloc repetides vegades i no s'obria, he estat a punt d'enviar un mail al comitee to protect bloggers, he patit una estona)