5 d’agost de 2006

Balcans, acte tercer

Son vacances, pero sembla la continuacio del Perdedor World Tour...

Estic als Balcans, per tercera vegada. La intencio es fer Bosnia i Herzegovina, Serbia i Montenegro. Els Balcans que no he pogut fer fins ara. La primera vegada, el 2000, va ser basicament Croacia, pero tambe Eslovenia. La segona, el 2002, Eslovenia, pero tambe Croacia. Les dues vegades demanaven un visat que gairebe mai concedien per entrar als altres llocs. Ara no.

Em vaig enamorar dels Balcans estudiant Historia a la UAB. Si te'ls explicava el Bonamusa, no aclaries ni on collons paraven. Si te'ls explicava el Veiga, te n'enamoraves. A mi me'ls va explicar el Veiga, i vaig fer-ne totes les assignatures possibles. A mes, va coincidir amb la guerra. La que per molta gent de la meva quinta es "la guerra".

Perque aquella guerra era a Europa, a dues hores de Venecia. La primera guerra en territori europeu des de la Segona Guerra Mundial. L'any 91 jo tenia 18 anys, llegia el diari cada dia i a la Uni, al bar, a banda de parlar de futbol i ties (que tambe), el comentavem: Tudjman, Izetbegovic, Milosevic, Mladic, Neretva, xetnics i ustaixes, Vukovar, Srebrenica (perdoneu l'ortografia, ara no em va be verificar-la) eren noms molt familiars. Sonara pedant, als mes joves segur que si, pero us asseguro que eren noms molt familiars.

D'una manera o altra, aquella guerra era una mica la nostra. Era una vergonya per Europa, la gent que moria era com nosaltres. Ja se que dir-ho aixi sona dur, gairebe racista, pero els morts eren exactament igual que nosaltres (era Europa, Iugoslavia tenia uns indexs economics, culturals i socials identics als espanyols, quan no millors...).

Recordo uns cartells a la UAB de l'any 93 o 94. Deien: "Europa reneix o mor a Sarajevo". Suposo que es referien a que era impossible demanar "unio europea", construir "esperit europeu", mentre deixavem que allo passes a les portes de casa, amb una gent que estava, de manera clarissima, destinada a "formar part de la colla".

"Europa reneix o mor a Sarajevo". Europa, l'esperit de la nova Europa, va morir a Sarajevo. A mans de la Vella, la podrida, la dels estats-nacio. Anem a veure si el cadaver encara respira, ni que sigui una miqueta. La intencio es visitar Vukovar (la ciutat mes castigada amb diferencia, motiu de lluita fins el dia abans dels acords de Dayton) i el seu Museu de la Guerra, Mostar, Sarajevo, Belgrad (bombardejada per nosaltres, els occidentals, fa quatre dies), i tot el que es pugui. No es que tingui una tirada especial per les zones conflictives (ho dic perque tenint en compte el Tour dels ultims dies...). Tinc tirada pels Balcans, pero acompanyo a una persona amb vintiset graduats escolars que esta fent una tesi sobre reconstruccions i democratitzacio de societats de postguerra, per tant, fins i tot hi ha la possibilitat que acabi entenent alguna cosa. Ara, tambe t'ho dic, per mi, aquest any, les vacances ideals eren a Menorca...

Afegito: amb un teclat eslau es molt dificil posar accents. Pots posar coses aixi: č, Ł, ž, i encara mes. Pero accents oberts i tancats no.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

(que puc venir jo també, senyor perdedor?..)

Anònim ha dit...

Perdedor, em deixes acollonit. Em fa por preguntar quina serà la propera destinació! El pròxim orient, els balcans... tu ets un romàntic, tiu!

Ara, que el proper territori "en guerra" que et suggereixo que visitis és Marbella. Allà també se les foten. I si més no, és més a prop ;-)

P.D.: Hi ha McDonald's, aqui on sou?

vilapou ha dit...

Vos no us esteu de res a l'hora de fer viatges.

Anònim ha dit...

Senyoreta Leanan: li asseguro que, a voste, me l'enduria on fos!!! Garanteix altes dosis de somriures (i de trencades de pit).

Karbeis: a Eslovenia i Croacia ja n'hi havia el 2000. Per tant, ja ho saps, no es un lloc perillos, que diuen que on hi ha mcdonalds no hi ha mai guerres (per cert, ja n'hi ha, a Teia?).

Mestre Vilapou: passarem comptes al final. De moment, tirem de VISA. Jo crec que el 2007, a menjar chopped tot l'any!

Anònim ha dit...

Chopped no, home! Si convé, a casa sempre tindràs un plat a taula!

Ja ho saps que t'estàs convertint en el Ian Wright de la catosfera? (no, el futbolista no, l'altre, el dels viatges...) ;-)

Anònim ha dit...

Em fa por volar.

Per la qual cosa crec que mai podré anar als Balcans.

I menys bombardejar-los.

joan cantalagrella ha dit...

benvolgut company Perdedor: avui surts a El Pais. En un article titular "Los blogs, pasion francesa", el ministtre de l'interior declara que aixó dels blogs és cosa de "perdedors" (sic), perque nomes aquests tenen hora i mitja diaria per dedicar-se a aquesta aficció. Enhorabona, t'ho han ben reconegut! I tú..de vacances.

Anònim ha dit...

Quina enveja, no he estat mai per aquests racons. Ets un viatger nat! Tens raó que la mateixa matèria explicada per diferents professors canvia de la nit al dia. A Història en teníeu un exemple clar amb el Ruiz-Domènech i l'Udina.

Bet ha dit...

Que bé!! Bé, mira, jo sí que faré vacances a Menorca, ja te les explicaré, sempre que tu expliquis Balcans!! (confesso que he buscat al Google els Balcans per situar-los a Europa, sempre s'aprenen coses noves!!)

Anònim ha dit...

Zinc, ja hi pots comptar (excepte els cargols, m'agrada tot. Soc un convidat agrait)

Ararat: en cotxe, company. Hi he anat en cotxe!!! (com sempre, la veritat)

Joan: els fem por, els perdedors, per aixo sempre ens han de menystenir...

Amic Airum: Ruiz Domenech, posem-nos drets! Udina? Sap greu, pero amb el nom ja em ve la son...

Bet: Menorca? No, no m'ho expliquis, que l'enveja podra amb mi. I no de la bona...