Tampoc faràs plorar d'emoció la família reunida mirant a la tele que bé que parles.
Cap director de personal llançarà una opa hostil a la teva empresa per fer-se amb els teus serveis.
El que tu vols no ho vol mai ningú.
- Va com va xaval, però m'agrada ser carn de banqueta (bucle!!!).
- Això és el més trist...
Pd. Gràcies, senyoreta Romaní.
21 comentaris:
i que per molts anys duri!
i gràcies a tu, perdi, que (coi!) el teu bloc mola mogollón
Ostres, quin bucle! ;)
felicitats en aquest primer aniversari de carndebanqueta! I a somriure, que de trist no en té res.
Per molts anys, senyor perdedor. I de tristesa no en veig enlloc, eh.
Ai, que no m'he explicat bé: volia dir que no n'hi vull veure enlloc, de tristesa. :)
Un any, ja! Igual que el primer dia, és un gran post.
i dimarts tretze!! jejeje
Felicitats, perdedor!
Felicitats!!! 1 any, ja? Quin gran any que ens ha regalat amb els seus posts, senyor Perdedor! Quin any! I, que en vinguin més!
Felicitats perdedor! Més que perdedor guanyador!
1 any? 1 any sencer de putusbucles i derrotes? 1 any de paràgrafs inintel·lgibles? Tant de bo en siguin molts més.
Per molts anys titular indiscutible!
Perdiiii!!!! Ai carai, un any de banqueta, copeta de cava virtual amb txin txin incorporat ;P
Els que ens hem de felicitar som nosaltres per poder llegir el teu bloc, punyeteru!
Ei, felicitats!!!
I qui vol ser guanyador? :-)
Ep, per molts anys senyor perdedor!
Per molts anys i que durin els putubucles i les (in)còmodes banquetes, Sr. Perdedor, vull dir, PERDI!
Uala...
Romaní, Marta, Cherry, Tina, Mestre, Maduixeta, Tirai, Anna, Cris, Bluf, Toni, Lluna, Zinc, Àirum...
El millor de tot plegat, no ho dubtis, és això.
Bon aniversari, Perdi!
Saps, avui he acabat el curset de tècniques d'escriptura. M'ho he passat molt bé. I una de les coses va ser parlar dels blocs, literaris, en aquesat cas. I el David, un alumne, ara un amic, ja n'ha fet un:
http://latintaespessa.blogspot.com
Hi pots passar, si et ve de gust.
Apreciat perdedor!
Un any de carn de banqueta, ja? Que n'hi hagi força més, enhorabona!
Ostres Roser, sé que et vaig prometre una cosa, pel curs, i que al final no t'ho vaig poder passar (canvi de feina i blablabla...). Ja t'ho passaré, com a mínim per a tu.
Gràcies Musa, i que tu hi siguis!
Arribo tard, tardíssim, en temps de pròrroga i tot... però la banqueta hi és i hi serà! i no pas buida! felicitats.
I per vostè, Reusenca, sempre amb les portes ben obertes. Per tard que arribi, no cal que pateixi.
Publica un comentari a l'entrada