3 d’abril de 2007

Aterratge perfecte

Diuen que enlairar un avió és molt complicat, que s'ha de saber captar el moment exacte en què la velocitat, i també la direcció de l'aparell, garantiran un enlairament progressiu, suau, divertit. Enlairar un avió és molt complicat, començar un blog gens ni mica: tothom s'hi veu amb cor (fins i tot de repetir).

Diuen que volar no costa gens. Es veu que si les condicions fossin favorables i el dipòsit de combustible ho permetés, qualsevol de nosaltres podria anar fent, i anar fent, i anar fent, i anar fent... Volar no costarà gens, però escriure un blog sí, alguna coseta costa. Per bones que siguin les condicions, estirar el combustible 40 mesos té mèrit.

Diuen que el moment crític és l'aterratge. Moltes vegades un bon enlairament i un vol tranquil s'espatllen a l'hora d'aterrar. De vegades, quan la cosa pinta negra i s'aconsegueix aterrar, o quan fa un sol que espetega i l'operació es fa sense que te n'adonis, la gent, en una mostra d'alfredolandisme agraït, aplaudeix.

Jo dic que aquest vol ha sigut excepcional, i l'aterratge perfecte. I aplaudeixo.

Sí, ja ho sé, és el tercer cop que poso aquesta imatge a la banqueta. I?

9 comentaris:

tina vallès ha dit...

Vull ser la primera, vull ser la primera a comentar! :)

Gràcies un cop més!

I sí, és de molt "cateto" aplaudir després d'un aterratge, però jo ho vaig fer una vegada, després de set hores de volar amb turbulències, que el pilot aterrés correctament al Prat em va fer parar boja d'alegria!

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. Hi han molts que han après a volar amb un curs a distància i pocs a base de fotre-li hores i hores :-)

Una salutació, perdedor

el copi

Anònim ha dit...

Pilot i copilot a terra... Ara tocaria una cerveseta, i que expliquessiu aventuretes!

Tens tota la raó, Copi, tota. (De fet, tu ho deus saber millor! ;-)

Anònim ha dit...

Me n'alegro molt i molt de que hagis tingut un aterratge tan fabulós i meravellós...t'envejo, més aviat.
Ja veus, sóc així d'envejosa jo.

Esther ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Anònim ha dit...

Osti perdedor, per un moment havia pensat el que no era... Tot i això, m'heu fet descobrir un gran bloc que, per bé que no es torni a enlairar, ben segur que és digne de recordar.

[el comentari esborrat era meu]

maduixot ha dit...

m'ha passat el mateix que a la musa... ai quin sustu, quin esglai!!

Cristina ha dit...

Jo sempre que torno d´un vol llarg aplaudeixo perquè per mi és tot un èxit aterrar sense incidències. Quan tornava de Buenos Aires vam tenir turbulències i em va passar tota la meva vida per davant. Sona cursi, ho sé i què??? Bones festes!!

Anònim ha dit...

=)