17 d’abril de 2007

La primavera

Ahir feia un dia espectacular. A mitjans d'abril, un dia espectacular és dia espectacular fins, ben bé, quarts de nou del vespre. A més era un dia de moral alta, ulleres de sol, finestra fins baix i cantant sense vergonya ("Flacaaaaa, no me claves, tus puñaleees, por la espaldaaaaa...").

(Tenim el clima.)

Si és dilluns i són les vuit, el Perdi es troba a mig camí entre una punta del Perdedorès i l'altra. Això és: atravessant-ne la capital.

(Tenim el clima, l'hora, el dia, el lloc i -glups- el protagonista.)

Així que, tot sortint de la capital, el protagonista (que sóc jo, és a dir el Perdi, però és que això de posar-hi tercera persona, no sé, trobo que fa culte... No?) es troba amb un rètol direccional que diu "Sàlvens, cap allà" (no diu "cap allà", és per entendre'ns. El rètol té una fletxa que mira cap a l'esquerra. Tampoc diu "Sàlvens", diu un nom d'un element arquitectònic d'interès local, és per no donar més informació del compte.).

I el Perdi que diu: "Coi! Sàlvens! Anem-hi, tu!". Sí, és un moment d'eufòria, una decisió presa sense dedicar-hi el temps mínim que tota decisió exigeix. Però, i no ho dic per disculpar-me, s'ha d'emmarcar tot en el context adequat: surts de la feina, solet i ulleres de solet, música i blablabla. I el Perdi que es fa una imatge mental de situació: assegut, amb la ciutat als seus peus, l'últim solet del dia a la cara, aire fresquet, un parell de luckys, conversa amb Déu ("Què tal, Perdi?" "Ei, Déu", "Tot bé, nano?" "Prou" "Vale, adéu-siau Perdi" "Adéu, Déu". Déu parla poc, sí.) i apa, cap a casa, a fer el sopar. En resum: que el Perdi segueix la direcció de la fletxa.

(Tenim el motiu/excusa/explicació, també.)

I com hi arribo, jo, metafòricament parlant, a aquest Sàlvens?

Aquest Sàlvens no és el meu Sàlvens. Un dia, parlant amb una amiga (posem-li C) de "sàlvens", em va confessar aquest Sàlvens. Jo no el coneixia, tot i estar a cinc-cents metres de la carretera que faig cada dia, i que em fa passar per la capital del Perdedorès (posem-li M).

Així doncs, en veure el rètol direccional amb fletxa, el Perdi no pot evitar pensar que, a banda dels altres motius/excuses/explicacions, anar al Sàlvens de l'amiga (posem-li C) també és una manera de fer un petit homenatge a l'amiga (posem-li C). Perquè els amics es mereixen homenatges, fins i tot aquesta.

(Tenim, també, motivació sentimental.)

Pues que me n'hi vaig. Prrrrroppp-popppp-popppp-pop. Mig quilòmetre de camí xungo, el cedé que va saltant. Arribo a l'esplanada destinada a aparcar els cotxes i, pam, aparco el cotxe. En surto i faig una panoràmica de 360 graus: el monument d'interès local en qüestió, la ciutat als meus peus, ningú més i, a uns cent metres, un altre aparcament amb mitja dotzena de cotxes ben aparcadets.

M'assec i miro i poso cara de tio interessant que està a punt de parlar amb Déu i fumo i em relaxo i sento: "Que tens foc?" És un tio, tot somrient, amb un cigarro als dits. No fa cara de voler sentir l'últim solet del dia ni de tenir una conversa pendent amb Déu. L'hi dono foc. I va el tio i, amb tot l'espai que arriba a haver-hi, se m'asseu al costat!!! "Tio, tio, tioooooo!!! Que no has sentit a parlar de la proxèmia? Dels espais vitals? Estàs envaïnt el meu espai vital!!!" Tot això, siguem sincers, ho penso, no ho dic pas.

(Noti's que ja he passat a la primera persona. Són els nervis.)

Improviso el somriure més gilipolles que et puguis imaginar (i mira que sóc especialista en somriures gilipolles) i tiro vint metres més avall, intento posar la ment en blanc, negar els indicis i mirar cap als núvols, a veure si algú es manifesta.

"Hola!"

"Hola?" Com que "hola"? Déu meu, perquè m'has abandonat? Però què coi és això? Un altre tio somrient! Hòstia, això és una puta invasió o què?! Si fa cinc minuts no hi havia ningú. Això és el putu dia dels trífids, V, Invasió o alguna cosa pitjor!

"Tens un cigarro?"

Mai dono tabac, sóc molt ranci, jo. Però estic descol·locadíssim, i sóc dèbil. Li dono un cigarro. El tio no ha deixat de somriure. Jo no he esborrat el somriure gilipolles dels meus llavis. Això el deu animar, i em pregunta: "Què tal?".

Uf, això és massa per a mi. Mai dues paraules havien sigut tan reveladores: "què" i "tal". Em pregunta "Què tal", però en realitat vol dir una altra cosa, ho sé, a mi no me la fotràs, ara, que t'he clissat, que et veig a venir, però tio, això és un escàndol. No vull. No vull. No vull.

Faig veure que camino, però jo crec que se'n pot dir "trotar", del que feia. Troto fins al cotxe, hi pujo, tanco els seguros, engego i marxo.

Quan sóc davant de l'altre aparcament, m'aturo i miro els cotxes. A dos cotxes hi ha dos tios. Quatre estan buits. Dos tios més estan passejant pels voltants dels cotxes. Als cotxes que estan ocupats, els tios hi estan fent marranades.


Amagar informació és gairebé tan greu com mentir.

Quan enganxi la meva amiga (posem-li C), n'hi diré quatre de clares. I pobra d'ella que rigui.

28 comentaris:

Anònim ha dit...

Jajajajajajaja! Et demano disculpes pel riure! :P

La situació, no em negaràs, és còmica. Vale, et van trencar el moment místic, però és el que té la primavera, l'hormona prima sobre qualsevol altre cosa! ;)

maduixot ha dit...

xDDDD

m'he quedat amb el dubte... a part del cigarro, et van demanar foc??? si és així, jajajaja :P

Anònim ha dit...

això de "flaca, no me claves tus puñales por la espalda..."
sense comentaris...!!!

(mira, al final m'ha quedat aquest comentari) (era per no posar el JAJAJAJAJA, que tardarà estona a marxar-me del cap!)

Anònim ha dit...

Nono, si lu seu és riure, Anna. Si jo també vaig riure molt. Però després, això sí. L'hormona prima, i tant! Deu ser el meu irresistible atractiu, que no n'enten de cromossomes... Riu, riu..

Maduixoooot! Maduixoooooot! No em burxis, tu!

Cherry! Distingidíssima amiga (posem-te C, potser?)! Només una cosa: juro per santa mònica seles (patrona de les punyalades traperes) que no podràs fugir sempre! No et podràs amagar sempre! Tu pilles, t'ho dic jo...

Anònim ha dit...

Boooooo!!! Tant de misticisme no pot ser mai bo, Perdi, que et tornaries poeta!!! Déu t'ha castigat, jua, jua!!!! No puc parar de riure...

Anònim ha dit...

Tens raó, Tina, i encara acabaria fent haikús. Estan bé, aquestes mossegades de realitat. (I al primer acudit amb "mossegades" li cau un pal!)

Anònim ha dit...

Llàstima no saber cap acudit sobre mossegades de realitat, espera, espera.... ajajajajajjajajajaa... No ho diré, no ho diré!!! :)

Anònim ha dit...

Martaaaaaaaaa, no fotem, eh?!?! Seràs... No ho diré, no ho diré!!! :)

leanan ha dit...

ara m'ha fet riure, senyor perdedor, ves

Unknown ha dit...

Hahahaha
Déu parla amb les seves obres, segur. Ara, no tinc ni punyetera idea de què volia dir en aquest cas i això que porto com a mínim segons pensant!

Unknown ha dit...

Ui! m'he deixat un 30,30 segons

Anònim ha dit...

Perdiii, practiques el cruising tu ara??
A mida que anava llegint pensava, avui en perdi està brillant, osti tu quin final, com he rigut. La teva amiga va allà a alegrar-se la vista, no? Collons quin salvens que té la tia, XD

Anònim ha dit...

molt bo, molt bo, si Déu hi hagués aparegut potser t'hagués picat l'ullet, t'hagués demanat foc i t'hagués donat un copet al cul...jejeje

Roser ha dit...

És el lloc de la foto antiga?
Ves, paisatge humà...

Anònim ha dit...

Juas, enlloc de fer un sàlvens, vas acabar fent un sálvense quien pueda, o maricon l'últim, com vulguis!

vilapou ha dit...

Amic Perdi, ho sento però se m'escapa el(som)riure, encara que aquestes situacions poden arribar a ser "embarassoses".
La veritat és que les zones "turístiques" haurien d'estar més ben senyalitzades.

Anònim ha dit...

M'he partit de riure, no tant per la història sinó per la manera que tens de dir-la... boníssim!

Ja se sap, la primavera...

Cristina ha dit...

Una mica més i surts escaldat i no pas pel foc del cigarro. Aquestes coses passen en el lloc més inesperat.

Elemental ha dit...

Et segueixo de fa dies, tants com la mitall, em sembla. Però avui no m'he pogut estar de preguntar-te: tu escoltes Calamaro amb les ulleres de sol i la finestra abaixadaaa?

I res, que felicitats pel blog :)

Anònim ha dit...

Perdi, company, has d'entendre que un tiu ben plantat com tu, amb els teus tresmetresquinze allà al mig... si és que vas provocant!

No obstant, en coneixes algú que hagi tornat enrere??? Eh??? Doncs per alguna cosa és!

Si algun dia t'ho repenses i tornes a Sàlvens, ens ho expliques. Mai és tard per sortir de l'armari :P

Anònim ha dit...

Gràcies, Leanan!

Tirai, jo he fet hipòtesis sobre el tema, i cap dels possibles missatges de Déu m'acaba de convèncer...

Toni, ella jura que el lloc no li agrada per això. Però ella no és de fiar, ara ja ho sé.

Bluf, tu també te l'estàs jugant...

No, Roser, no hi ha fotos, per sort!

Àirum, cabronàs, aquests jocs de paraules...

Mestre, això d'"embarassós", també ho passaré per alt...

Gràcies Mitall! I benvinguda a la banqueta!

Si, Cris, jo no m'ho esperava, però tenia la sensació que hi havia algú amb una càmara gravant-ho tot!

T'ho juro, Neus, ho faig, en plan macarrilla. I cridant. I mira que jo canto fatalíssimament fatal. I l'argentí no el domino gens. I gràcies! :)

Anònim ha dit...

Karbeeeeeeeeeis!!!!!!! Compaaaaaaany!!!!! Tio, tio, tio!!! Quina alegria, osti nano, que ens fots patir a tots. Com va tot? Què tal els alfredolandas? Osti, osti, casi que hem de parlar, cabronàs...

I hi tornaré, al Salvens, arrossegant de l'orella a la culpable, juro que hi tornaré. I això de l'armari ja m'ho pensaré, però és que em sembla que no compleixo els requisits...

Anònim ha dit...

Jajaja! Ostres, quin fart de riure!

De veritat, jo si fos tu, a la C la mato!

Però perdona, que encara estic rient!!!

Anònim ha dit...

Mare meva quin percal! M'he posat en la mala situació que devies passar i tela! Ara, que a toro passat aquestes coses sempre resulten molt gracioses! Pietat amb la C, no siguis exageradament dur amb la venjança!

Anònim ha dit...

tothom fotent-hi cullerada i desprestigiant el meu estimadíssim sàlvens.
No et sembla prou penitència!?!?!?

Anònim ha dit...

Et perdono, Lluna, però prou riure!

Pietat? Has dit pietat, Musa? No sé què és, això...

Ce! Ui, com t'enganxi... No. No em sembla prou penitència, ni de bon tros! (és broma, naturalment)

Anònim ha dit...

Je,je,je. Molt bo. M'agrada molt el teu to desenfadat. Això de parlar amb dèu és un gran què.


Clara

Anònim ha dit...

Gràcies Clara! Déu no té criteri...