5 de juny de 2007

(3) D'edicions i sisenes lectures

Pels que tenim una cultureta limitada i més aviat justeta, el concepte "edició", quan parlem d'un llibre, té una importància relativa. Si jo tinc una primera edició, és només perquè m'he afanyat a comprar-lo, o perquè n'han fet molt poques còpies. Si compro una divuitena edició, serà perquè aquell és el llibre estrella del metro en hora punta. "Edició" era això. Sí que em sonava, que de vegades les diferents edicions no són ben bé el mateix, però em pensava que no n'hi havia per a tant.

Parlant d'Incerta Glòria, si en compreu la darrera edició, tindreu a les mans la desena, "l'única íntegra i realment definitiva, sense cap mutilació", diu al preàmbul la Núria Folch i Pi. La Núria Folch i Pi és, per motius obvis, la primera autoritat del món mundial en Joan Sales i en Incerta Glòria. La Núria Folch i Pi és una vida i és una mitja vida, és un post, un viatge, una por, una necessitat, un dolor i una raó. Ho deixo, de moment.

La qüestió és que tots els que tingueu l'edició aquella grogosa, de la MOLC, en dos volums, doncs no teniu l'edició definitiva. És la sisena, és la més popular, i és la que tinc jo. També tinc la del 1971 (diria que és la teva, C) que és la quarta. Però aquesta no la trobo, que era del meu avi, i a saber on la vaig fotre. Bueno, és igual. El fet és que a la sisena segur i a la quarta em sembla, no hi ha la "Confessió de l'autor" que sí que trobem a la desena.

Només per la confessió ja me la compraria. La copio, perquè s'ho val. La segona part del títol és perquè m'ha passat el de sempre, que m'he posat a fullejar-lo, i ja m'he animat, i apa, fot-li.

Venga, que la copio:

The uncertain glory of an april day... Tot devot de Shakespeare coneix aquestes paraules -i si jo hagués de resumir la meva novel·la en una sola ratlla, no ho faria pas d'altra manera.

Hi ha un moment de la vida que sembla com si ens despertéssim d'un somni. Hem deixat de ser joves. Bé es veia que no ho podríem ser eternament; ¿i què era, ser joves? Ma jeunesse ne fut qu'un tènébreux òrage, diu Baudelaire; potser tota joventut ho ha estat, ho és, ho serà. Una tempesta tenebrosa travessada de llampecs de glòria -d'incerta glòria-, un dia d'abril...

Un fosc afany ens mou durant aquells anys turmentats i difícils; busquem, conscientment o no, una glòria que no sabríem definir. La busquem en moltes coses, però sobretot en l'amor -i en la guerra, si la guerra se'ns entravessa. Tal va ser el cas de la meva generació.

La set de glòria es fa, en certs moments de la vida, dolorosament aguda; tant més aguda és la set com més incerta és la glòria de què estem assedegats; vull dir, més enigmàtica. La meva novel·la tracta precisament de copsar algun d'aquests moments en algun dels seus personatges. ¿Amb quin resultat? No sóc pas jo qui ho ha de dir.

Però sé que molt li serà perdonat a qui molt hagi estimat. En altre temps hi havia més devoció a sant Dimes i a santa Maria Magdalena; és que no corria tanta pedanteria com ara i la gent no tractava de dissimular amb tesis, missatges ni teories abstractes el fons apassionat que tots portem a dintre.

Som pecadors amb una gran set de glòria. I és que la glòria és el nostre fi.

Barcelona, desembre de 1956

Glòria, vida, somni, joventut, amor, guerra, passió... Les grans paraules, difícilment accepten un -isme a la seva dreta; se'n poden seguir unes altres? Quines et defineixen a tu? Tan pagat de les teves tesis, els teus missatges i les teves teories abstractes.

Sant Dimes, el lladre, i santa Maria Magdalena, la puta o la concubina. Bons patrons per a la causa.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

a veure, que em ve un altre moment de lucidesa: el que volia dir és que: tranquil, que com que tots plegats som uns putus crios malcriats, jo ja no aspiro pas arribar a l'estadi de què parla Sales

Anònim ha dit...

Crec que totes les paraules ens defineixen, fins i tot la guerra, potser entesa d'una altra manera, però si ens parem dos minuts hem viscut i patit la glòria, la vida, el somni, la joventut, l'amor, la guerra i la passió...i també alguns -ismes, perquè no?

Edicions, edicions, tu em vols matar? Que ja estic d'exàmens!!

Unknown ha dit...

Les passions mouen el món. Però ens venen la moto que és la raó, la intelecte,... No, no és pas això. Millor admetre-ho i suposo que tots, a la nostra manera, anhelem per després enyorar el nostre moment de glòria, d'incerta glòria. En el cas de viure una guerra, aquest moment és clar, en el nostre cas, el nostre moment és més complicat de veure-ho. Potser, no sempre, es troba en la juventut, clar, que "fer-se gran" comporta, gairebé, de forma inevitable cert grau de traïció amb un mateix.
(Apa, quin rotllo t'he fotut! Per no dir res, en fi, per alguna cosa es comença)

Yeral ha dit...

M'estas convençent per moments. Em llegiré l'Incerta glòria -desena edició- i no se'n parli més. La glòria, la passió, la guerra, la vida... què més podríem anhelar i de què podríem escriure... S'ha acabat el bròquil!

Anònim ha dit...

Si al final me l'hauré de comprar! :)

Menys mal que ve l'estiu perquè la pila es va fent gran gran gran...

Roser ha dit...

Estic llegint Incerta glòria, quarta edició.
Tens raó: és un llibre imprescindible!
I ara entenc més bé el teu estil: de la tendresa al sarcasme, com Joan Sales.