18 de febrer de 2008

De revolucions

- Revolución!
- Pero quién es tu enemigo? Nadie!


He llegit avui que Mirabeau va dir que quan et poses al capdavant d'una revolució, el difícil no és tirar-la endavant, el difícil és moderar-la. I m'ha fet pensar que això és així. Sobretot per les úniques revolucions que m'interessen: les domèstiques (les altres us les deixo a vosaltres, brillants creadors d'eslògans, imbècils amb mocador palestí), les que es juguen els quartos amb els cinc números habituals del mòbil.

I diuen que tot tendeix a l'empat. Menys el Barça, les revolucions de debò i les fugides en cotxe tot atracant benzineres. Això sempre acaba de l'única manera que poden acabar les bones històries: amb paraulotes.

Teta-cul-polla-joderòstiaputa-remata aquest cabronàs.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi m'encanta, de tant en tant, disbauxar-me amb paraulotes: putacabróputamerdacagunlòstiaquinscollons!

I després, fer un plié i un saltiró de ballarina de Degas.

Tens un meme al meu bloc... ens divertirem...

Anònim ha dit...

perquè no es pot fer tot: salvar balenes, la capa d'ozó i els nens negrets de l'àfrica...millor centrar-nos!

Anònim ha dit...

val, prepara't per la propera: mocador palestí i fulletons pamfletaris!

això sí, paraulotes les que vulguis ;)

(tot tendeix a l'empat? desenvolupa-ho, desenvolupa-ho...)

XeXu ha dit...

Revolucions domèstiques? Ves amb compte amb els petits electrodomèstics com torradores o espremedors automàtics. Si no vas amb mà de ferro se't poden descontrolar.

Anònim ha dit...

Quna dius "revoluci� dom�stica", et refereixes a fer obres a casa, a moure de manera indiscriminada tots els mobles, o (trag�dia!) a que es declarin en vaga el senyor Caprabo i la senyora de fer feines alhora?

Unknown ha dit...

Em quedo amb el que posa al capdamunt de tot! Per fer la revolució no calen enemics
Tot tendeix a l'empat? Per aquí demanen que ho desenvolupis m'uneixo a la crida. Què més anava a dir? Ah! Les paraulotes. Hi ha coses que només poden dir amb paraulotes! I ja no sé si anava a dir res més... Joder! Ara m'adono que un post ben curt dius un munt de coses i, tot i així, no sé de què coi parles.(per què coi, m'he comprat una amanida de carretilla, era d'esperar que hi haguessin espàrregs blancs? Perdó, pel divague)

Yeral ha dit...

Mecagunlaputayá...

Anònim ha dit...

Doncs llavors... aquest post és una bona història, no?!

Yeral ha dit...

Jo ahir vaig empatar a 0 amb mi mateix.

Anònim ha dit...

Osti, Lu, ets clavadeta...

Perquè no t'hi poses, Bluf, que tu ho salvaries tot. Que t'ho dic jo.

Jo t'ho desenvolupo encantadíssim de la vida, Mitall. Però a canvi m'has d'aguantar (fent veure que no m'odies) tota la teoria antipamfletos. Per cert, que al tour per orient només em vaig comprar, així de suvenir, un mocador palestí. Va, posa dia i hora.

Mà de ferro, Xexu? Jo sóc una bleda...

Ho desenvoluparem, Tirai, t'ho prometo. Tot tendeix a l'empat. Sujuru.

És una gran història, Marlene. La més gran de les històries (no et creguis qui digui una altra cosa, confia en mi!)

No és un mal resultat, Yeral, que dirien els clementistes i els mourinhistes...

Anònim ha dit...

Ui, Nocal, que te m'he oblidat! No penso explicar què vull dir quan dic revolució domèstica. Nonono. No sense un advocat. No photos, please! Nonono. ;-p

menxu ha dit...

Quantu tiempu sense comentar! ;P

M'agrada el post perquè últimament estic de revolució amb mi mateixa. Si han d'acabar amb paraulotes, que així sigui: hòstiapiruta-cagumcony-collonsdedéu!!

Rituslee ha dit...

revolucions? a mi m'agraden més els cops d'estat, sesientencoño!

Anònim ha dit...

Això m'ha portat a pensar en el text "la revolució", de Slawomir Mrozek... Senzill, però metafòricament cert. Tot tendeix a l'empat, els extrems es toquen.
Saluts, perdedor!

Anònim ha dit...

Un regalet sorpresa per vostè, aviam si li agrada..

Anònim ha dit...

Menxu! Bentornada! Això és la teva banqueta, ja ho saps.

RitusLee, joder, quina por m'has fet... Vaia jefa series, tu! ;-P

Joder, Musa, aquesta referència cultural me la faràs googlejar...

Merci, he "fet clic". La cosa promet...

Karbeis ha dit...

Perdiiiii!!!!!

Company, et ben juro que llegin-te m'ha entrat ganes d'anar a atracar una benzinera. Ves, un té aquestes coses.
T'anava a dir que... res, que si algun dia t'agafa la ceba avisa'm, que t'acompanyo. I després ja explicarem el que sigui i ja ens en sortirem :P

Anònim ha dit...

Karbeeeeeeeis!!!!! Tio, si decideixo atracar una benzinera, t'asseguro que no se m'acut millor company que tu. No sé fins on arribaríem, però joder, quin fart de riure.