(Un cop més) (Encara) És el teu destí

No marcaràs mai el 2-1 a l'últim minut (és més, fallaràs el penal).
Tampoc faràs plorar d'emoció la família reunida mirant a la tele que bé que parles.
Cap director de personal llançarà una opa hostil a la teva empresa per fer-se amb els teus serveis.
El que tu vols no ho vol mai ningú.

- Va com va xaval, però m'agrada ser carn de banqueta.

- Això és el més trist...


- Perdi, tio, que és la tercera vegada que fots la mateixa plasta, i la segona que repeteixes brometa! Ja et val, no?

- I a tu què? T'hi va alguna cosa? Te m'estàs creient massa, ja, potser? A veure si tindran raó els que...

- Eh! Eh! Tranqui! A tu t'he fet jo, tu ets jo, ni més ni menys. No fas res per tu mateix, no tens personalitat, et deixes portar, ets un merda.

- El merda ets tu, que t'has hagut d'inventar això.

- Osti, mira! Això em fa pensar en el Kiko, quan a l'insti ens expulsaven i tal i qual, que sempre acabàvem dient: "La merda som nosaltres...", i descollonant-nos. Tot això venia de quan l'XdeP, de mates, ens va enganxar ballant Me and the farmer a la última fila amb el Pasta i el Cande i llavors...

- Vale, tio, valeeeeeeee!!! Ni plastes, ni flashbacks ni parèntesis, sisplau!!!

- Buenooooo, ja callo... Escolta'm, ara en sèrio, què penses fer?

- No ho sé, company. Això ho hauries de dir tu, no et sembla?

- No ho sé. Jo tampoc ho sé.

- I si et faig sorelitzar? I si croniquegem? I si t'instal·les a ca'l Trilobit?

- Massa coses no les veig clares.

- La vida és un bucle, oi?

- No. La vida serà riure o no serà. Salta al camp, Perdi.

---------------

El bucle actual és aquest:

Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra percepció.

Els mots són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

Els mots sempre són aquí, tant si els dius com si no, i cap poder terrestre no ho pot modificar. No és maco, això? Les paraules hi són, "i cap poder terrestre no ho pot modificar"... Cap poder terrestre...

--------------------
Vale, l'aniversari és demà. Però demà no tindrem internet.

Només sobretot

Ara que diuen que el Blue-Ray s'ho menjarà tot, no estic disposat a renunciar a la col·lecció de marvels, als burtons (que cauran, l'un darrere l'altre), a les trilogies que comparteixo amb el Ted (l'altre, vull dir), a còmics adaptats i a adaptacions de diumenges que buclegen per ser sempre únics, perquè això és únic --no ho dubtis ni un moment.

Que la dieta mediterrània està feta de cafè i aigua amb accent rus (o serà ucraïnès?!), d'entrepans transgènics, de xocolata que no et menjaràs i de cocacola i de pizzes sense formatge i de miracles gastronòmics de diumenge al migdia --que de mare només n'hi ha una.

Que ni dies ni dones, ni creus de sant jordi ni poetes maleïts, ni mites amb llegendes, ni càbala ni paraules secretes, que tota la veritat està aquí, en aquesta declaració: "Faré un soroll fins que diguis que sí: Brpprrpbbpprrrgggggggrrhhhhhpgggppppbbbbhhh...". I així fins a tres minuts.

Que sóc un jedi i puc esvaïr núvols amb un cop de mà, puc fer que les temperatures davallin quinze graus perquè sí, perquè em rota. Puc allunyar tot el gris i que el dia sigui de puta mare, un dia primaveral, un dia d'abaixar la finestra, posar-me les way-farer que ja tornen, cantar Puntí ben fluixet i fer que el precís instant en què fas recompte de diumenges sigui l'instant aquell que val una eternitat a l'infern. O dos.

Puc matar monstres, o puc perdonar-los la vida. Puc fer-ho tot, fort, sempre.

T & L

(Hi ha una gran confusió entre els polis del davant. Alguns criden, alguns abaixen les seves pistoles per poder mirar què passa.)

Poli 1: "Què collons?!"

Poli 2: (Abaixa el rifle) "El fill de puta és al mig!"

(Dins el cotxe, elles encara s'estan mirant, sense por.)

Thelma: "Ets una bona amiga."

Louise: "Tu també, maca. La millor."

(Comença a sonar Better not look down, del B. B. King. Pell de gallina.)

Louise: "N'estàs segura?"

Thelma: (fent que sí) "Fum-li."

(La Louise posa la marxa i trepitja fort.)

(El Hal obre els ulls, mig sorprès, però sembla que somrigui, gairebé content, i diu, en veu ben baixa: "Va bé...")

(I el B. B. King que va cantant: "He vist moltes coses... He vist gent movent-se més ràpid que la velocitat del so... Més que la bala que has disparat... Tot el dia i tota la nit... Jo també sóc molt ràpid... No miris avall, si vols continuar volant. No miris avall...)

Keep on flyin', que és 2 de març...