3 de març de 2008

Només sobretot

Ara que diuen que el Blue-Ray s'ho menjarà tot, no estic disposat a renunciar a la col·lecció de marvels, als burtons (que cauran, l'un darrere l'altre), a les trilogies que comparteixo amb el Ted (l'altre, vull dir), a còmics adaptats i a adaptacions de diumenges que buclegen per ser sempre únics, perquè això és únic --no ho dubtis ni un moment.

Que la dieta mediterrània està feta de cafè i aigua amb accent rus (o serà ucraïnès?!), d'entrepans transgènics, de xocolata que no et menjaràs i de cocacola i de pizzes sense formatge i de miracles gastronòmics de diumenge al migdia --que de mare només n'hi ha una.

Que ni dies ni dones, ni creus de sant jordi ni poetes maleïts, ni mites amb llegendes, ni càbala ni paraules secretes, que tota la veritat està aquí, en aquesta declaració: "Faré un soroll fins que diguis que sí: Brpprrpbbpprrrgggggggrrhhhhhpgggppppbbbbhhh...". I així fins a tres minuts.

Que sóc un jedi i puc esvaïr núvols amb un cop de mà, puc fer que les temperatures davallin quinze graus perquè sí, perquè em rota. Puc allunyar tot el gris i que el dia sigui de puta mare, un dia primaveral, un dia d'abaixar la finestra, posar-me les way-farer que ja tornen, cantar Puntí ben fluixet i fer que el precís instant en què fas recompte de diumenges sigui l'instant aquell que val una eternitat a l'infern. O dos.

Puc matar monstres, o puc perdonar-los la vida. Puc fer-ho tot, fort, sempre.

9 comentaris:

Unknown ha dit...

Perdi! Joder! Quant de temps portes a dalt? I que duri, és clar, que duri ;-) Una cosa no et mengis encara el món, deixa'ns una mica pels altres!

Karbeis ha dit...

Segueixo sense entendre què collons esmorzes, sincerament ;)

XeXu ha dit...

I series capaç de posar tot això que dius en el post dins d'un Blue-Ray? Jo no ho tinc tan clar...

Anònim ha dit...

cantar Puntí ben fluixet o fortíssim, és bàsic!

Bon dia Perdi :)

Anna Tarambana ha dit...

Matar monstres i perdonar-los la vida! El "poder" també es pot fer servir per perdonar! I, sovint se'ns oblida!

Yeral ha dit...

"Hoy es siempre todavía" que deia en Machado. Perdi, et veig en forma. Et veig amb una primavera formosa, formosa...

Anònim ha dit...

Va, Tirai, que saps que n'hi ha de sobres per tots! Ja tardes a mossegar!

Jaja, Karbeis, ja et passaré la recepta!

I el que no dic, Xexu, això sí que no hi cap...

Bon dia Bluf!!!!!!! :)

Era això, joven Tarambana, era això. El poder està dins teu, noto la fuerza.

Espectacular, aquesta primavera, Yeral, que promet durar no tres mesos, sinó trenta-tres segles. Oé.

Rituslee ha dit...

Oé! Perdi, yes you can! i la força t'acompanyarà i si no em truques que faré unes gestions...

Anònim ha dit...

Em perdo...