12 de juny de 2007

La quinzena del trilobit

El trilobit (trilobites, en castellà. Ya no hay trilobites en el mar, que deien els Siniestro) és una bèstia marina que va viure, exactament i segons el poc fiable carboni-14, fa tropocientos milions d'anys. Són el fòssil per excel·lència. No tens un fòssil, a casa; hi tens una petxina o un trilobit.

Durant molts anys se'ls considerava un simple antecessor dels moluscs més simples (i oju, perquè els moluscs no en són gens, de simples, que són un món, amb assignatura semestral pròpia!), amb la típica dieta avorrida a matar: plàncton, fitoplàncton, giliplàncton i blablablaplàncton.

Però després es va descobrir que no, que resulta que a les potes hi tenien unes coses semblants a dents. Atrapaven petites víctimes i les feien a trossets abans de posar-se-les a la boca.

De musclos prehistòrics a màquines perfectes de matar només perquè un paleontòleg un dia decideix mirar-se'ls de més a prop. Però els trilobits no han canviat, fa milions d'anys que no poden fer-ho. Som nosaltres que hem canviat la manera de mirar-los. No és un matís innocent. No hi ha biòleg innocent. Pensem-hi.

El trilobit mola que t'hi cagues. Quan estava en perill, s'enrotllava tot ell fins a configurar una estructura tancada gairebé hermètica i indestructible.

Atac holandès, defensa italiana. I malgrat tot, van desaparèixer, es van extingir, van perdre. Potser faltava centrecampisme, contemporitzar el joc, teva-meva, adormir la jugada, una passada enrere i tornem a començar. Ja ho deia el Johann i ho materialitzava el Bakero. Aquesta és època de capellos.

Declaro inaugurada a la banqueta la Quinzena del Trilobit.

14 comentaris:

Unknown ha dit...

Puc? puc? puc fer-ne una expo? Clar que:
A- No sé què hi posaria, almenys no del tot.
B- El meus companys veurien confirmants els seus pressentiments que no hi toco. Si els he pogut mig trampejar durant gairebé 3 anys ja ho puc fer una mica més (:-S)

Anònim ha dit...

Espero que a la Quinzena no hi faltin unes jornades gastronòmiques del Trilobit!

Anònim ha dit...

El trilobit va ser el primer perdedor de la saga?

Anònim ha dit...

ok. Comença el conte enrere

Sergi ha dit...

Que vol dir que no hi ha biòlegs innocents? Jo quina culpa en tinc que els que els agrada mirar animalets (extingits o no) no en tinguin ni idea. És possible que d'aquí un temps un altre biòleg il·luminat digui que no, que els trilobits eres besties tristes i ensopides que no es menjaven res de res, en el sentit més ampli de la paraula. Si s'haguessin menjat alguna trilobita de tant en tant, no s'haguessin extingit, no??

vilapou ha dit...

Suposo que en els actes de la Quinzena tindrà cura de que els escenaris tinguin una bona escala.
I si vol organitzar una ballada de sardanes només m'ho ha de dir, ja ho sap.

Anònim ha dit...

Jo m'ocupo del protocol! Cap problema!

Perdedor, què m'estàs fent! Que ja m'ho he imaginat i tot! Per favor! Acabaré fatal!

Anònim ha dit...

i després demanarem l'any 2008, any universal del trilobit oi? no estem bé...

Yeral ha dit...

A mi m'agraden més els Bocabits... però es clar, ni celebraria una quinzena, ni cap Biòleg, a no ser que estigui molt afamat, n'està massa interessat. De moment però, no s'han estingit, en canvi els Doritos normals, aquells de tota la vida sí: ara només n'hi ha de gustos estrambòtics i difícils... que si "Tex Mex" (que ja em diràs tú, què cony vol dir aquest gust), que si "Queso y eso" (gairebé tant bo com la meva comparació de Trilobit amb Bocabit) i "Ajo y agua".
Bé. Trilobiádicí: m'ha agradat molt el post. N'espero una segona entrega...

Elemental ha dit...

Aquests comentaris són (quasi) tan bons com el post!, però quin riure!: trilobites, jornades gastronòmiques, bocabits --doritos, queso i eso, ajo i agua--. Em veig incapaç de superar-los. Un aplaudiment per a ells, perdedor; reconèixe'ls-hi-lo-en el mèrit!

Anònim ha dit...

Hi haurà "dia del trilobit treballador"?
Hi ha trilobits gais?

Anònim ha dit...

Trilobit trilobit, vés quin neguit! Bona quinzena! :)

Anònim ha dit...

és sentir la paraula trilobit i em passo dies cantant la cançó dels Siniestro, no me la podré treure del cap!


(juntos de la mano, hacia la extincióoooon)

Anònim ha dit...

S'assembla molt al craken. La llegenda holandesa d'un animal marí molt temible:
http://www.santharia.com/pictures/quellion/quellion_pics/kraken_giant.jpg

Tot i que si a mi ja em fan por els peixets comunbs taronjes... Ai mareta!